FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom real d'un autor que sol signar amb un pseudònim. Obra publicada amb el nom real de l'autor. Nom que es dona a si mateix un grup ètnic, diferent del que li donen els altres grups ètnics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot format per l'encaix o la fusió de dos o més mots almenys un dels quals ha sofert una reducció. Els mots boirum i cantautor són acrònims formats a partir de boira i fum i de cantant i autor, respectivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que, com a marca de fàbrica, solen posar els paperaires damunt cada raima de paper. Rectangle situat a l'angle d'un plànol en què consten el títol, l'escala, l'autor, etc. Bossa de cartolina que serveix per a protegir els discos musicals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (aigua) d'un pou. Extreure (idees, informacions, etc.) d'algun lloc, d'un autor, etc., que n'ofereix en abundància o de molt valor. M'agradaria saber d'on poua aquestes metàfores tan brillants. Han pouat aquestes dades de les darreres enquestes oficials. [...]
